Llac Enol

El llac enol esta situat a 1.070 metres d’altura, el llac te 80.000 m², amb 750 metres de longitud, 415 metres de amplada i 24 metres de profunditat. És el primer dels llacs que et trobes.

Els llacs més profunds del món.

Els llacs més profunds del món són els següents:

Llac Baikal:

El llac Baikal és el llac més profund del món amb 1.637 metres de profunditat. El llac Baikal és un dels llacs més antics del món ja que fa 30 milions d’anys que esta.

Conté 22 petites illes al centre i es revesteix d’aigua amb més dels 300 rius que acaben en ell.

El llac Baikal es troba a Rússia, Siberià.

Llac Tanganica:

Aquest llac te una mitjana de profunditat màxima de 1.470 i de mínima de 570. Aquest llac cobreix 32.900 m² de terreny i es troba a Tanzania, Congo.

Llac Caspi:

El llac caspi és el llac més gran del món però amb una profunditat 995 i 371.000 m² de terreny.

El mar Caspi és un llac amb molts recursos, com el petroli i el gas.

El riu Volga és el riu que aporta mes aigua al llac ja que aporta el 80% de la aigua.

Aquest són tres dels llacs més profunds del món.

Kelpies

Els éssers mitològics que viuen als llacs d’Escòcia són coneguts pel nom de Kelpies. Un d’aquests estranys éssers es va encapritxar d’un monjo al que intentava seduir de totes les maneres possibles. El sant baró, va aconseguir resistir els seus propòsits argumentant que primer tenia que aprendre a viure sota l’aigua. Com que això era impossible, la Kelpie va acabar per acomiadar-se d’aquest projecte amorós, no sense abans haver derramat abundants llàgrimes, que es transformaven en còdols de color verd gris, als quals escocesos donen el nom de “llàgrimes de sirenes”.

La dama del llac.

Moltes fades tenen sota del llac la seva llar, però la dama del llac en particular té una altra característica, que el llac és imaginari. En un clar del bosc, on decideix quedar-se, construeix la seva llar màgica, que es casi transparent, i la Dama, per a no ser vista ni detectada per  curiosos humans, crea una il·lusió òptica damunt l’herba. D’aquesta manera, ella i el seu regne, queden ocults, ja que l’ únic que es pot veure són els reflexos suaus d’un petit llac. La dama del llac més famosa és la que intervé en les cròniques Astúries, la qual va ser trobada per el mag Merlín en la font de Bareton (Bretanya), i al veure la seva bellesa va caure profundament enamorat d’ella. Tal punt que va arribar la seva devoció, que li va ensenyar tota la màgia que posseïa, els seus secrets i els encisos més poderosos, així doncs, ella es va convertir en la seva amant. Però el poder de la dama va créixer tant que va arribar a eclipsar al mestre. Això va ocasionar el seu allunyament durant moltíssim temps, fins que ell li va sol·licitar que sigues la guardiana de Excalibur a la espera del moment en que l’espassa hagués de ser utilitzada per la gloria de Bretanya. Quan Artur mortalment ferit va llençar l’espassa al llac, ella l’amaga, junt amb altres tres hades poderoses el condueixen a Avalon, l’illa Màgica. Allí és on el rei és atès i curat, i també on es creu que està encara a la espera del temps en que haurà de tornar a la Terra a governar el seu País. La dama ha sigut nombrada de moltes formes, Nimue, Vivianne i Co-Vianna. Aquestes deïtats eren molt importants i respectades per els antics, ja que observaven a través dels canvis terrestres que d’algun mode sempre intervenien les deesses aquàtiques, en la tornada del verd dels camps amb la pluja, les marees, en els quals encara a l’actualitat se lis fa ofrenes i cerimònies. 

La llegenda del llac de Lourdes

La llegenda diu que una vegada, on es troba el llac Lourdes, s’erigia una ciutat que els seus habitants eren tant malvats i perversos que Déu va decidir destruir-la i tragar-se tots els habitants, però va acceptar fer una excepció amb una família que s’havia comportat de manera piadosa i caritativa. La tarda que va precedir la destrucció de la ciutat, un enviat de Déu es va presentar al cap de família i li va dir: “Aquesta ciutat serà destruïda per el Senyor, agafa la teva dona i els teus fills i vés-te’n lluny d’aquí! Però no oblidis una cosa: sigui el que sigui el que sentiu, no us torneu enrere a mirar el que passa.” La família va abandonar la ciutat, però tot just havien sortit dels seus límits van sentir uns espantosos sorolls rere d’ells. L’home es va tapar el cap, i els va obligar a caminar més de presa repetint-los que no es giressin cap enrere. Però la seva dona, amb el més petit dels seus fills en braços, presa de la curiositat i volent saber amb absoluta certesa el que succeïa, es va girar i de sobte, es va convertir en una estàtua de pedra. Des d’ aquell dia, algunes tardes de novembre, caçadors i pescadors ressagats a la riba del llac, afirmen escoltar el repic de les campanes submergides commemorant l’aniversari del càstig. A la riba de la carretera de Poueyferré, en el límit comunal entre Lourdes i Bartrès, existeix un gran bloc de pedra anomenat “la Peira Crabèra”, inclinat en la direcció del llac, del que la llegenda assegura que es tracta de la dona que havia sigut petrificada quan fugia de la ciutat.   

La llegenda de les fades del llac de Lanós.

Diuen que la reina de les fades d’aquest llac sol sortir cada dia al vespre del fons de les aigües per contemplar els seus vasts dominis. Tracta  d’una fada molt poderosa que viu a la ciutat de Lanós, situada al fons del llac, al costat de les altres hades d’extraordinària bellesa. Els seus dominis abracen tots els llacs compresos des del Canigó fins la serra del Cadí. Tots els habitants dels pobles propers al llac saben que es molt perillós que algun home s’apropi a les aigües ja que, en cas de quedar adormit, aquest seria atret per les fades que, sense dubtar, se l’emportarien al fins del gran llac del qual ja no podria retornar mai més. Això succeeix només en certes dates, quan les fades celebren grans festes i orgies al seu gran palau i a pesar del soroll de la música i de les seves cançons, són capaces de percebre la presència d’un home que s’apropa a la riba del llac.

El monstre del llac Ness.

Desde fa 1500 anys que existeix la llegenda d'un drac que viu al llac negre, el monstre del llac Ness. Diuen que el monster devorava els incautes que s'apropaven massa. Aquest llac té 56 km2 de superfície i una profunditat de 240m. Cap altre animal ha sigut mai objecte de tants avistaments, tantes fotografies indesxifrables, tantes expedicions científiques etc. Se'l va assignar un nombre científic Nessiteros Rhombopteryx. Moltes fotografies són fraus, però hi ha algunes bastant famoses, i la resta no són determinants per a identificar res. Destaca l’expedició patrocinada per la prestigiosa National Geography Society, dirigida el 1970 pel Dr. Robert Ballard. Va ser l’expedició més important que ha intentat desvetllar el misteri. No van reparar en despeses: càmeres subaquàtiques, sónar, escàners... En 1991 Stewart Campbell va estudiar totes les dades disponibles sobre el llac Ness i va arribar a la conclusió que no hi ha raó per a creure que existeix res anormal al llac.