La dama del llac.

Moltes fades tenen sota del llac la seva llar, però la dama del llac en particular té una altra característica, que el llac és imaginari. En un clar del bosc, on decideix quedar-se, construeix la seva llar màgica, que es casi transparent, i la Dama, per a no ser vista ni detectada per  curiosos humans, crea una il·lusió òptica damunt l’herba. D’aquesta manera, ella i el seu regne, queden ocults, ja que l’ únic que es pot veure són els reflexos suaus d’un petit llac. La dama del llac més famosa és la que intervé en les cròniques Astúries, la qual va ser trobada per el mag Merlín en la font de Bareton (Bretanya), i al veure la seva bellesa va caure profundament enamorat d’ella. Tal punt que va arribar la seva devoció, que li va ensenyar tota la màgia que posseïa, els seus secrets i els encisos més poderosos, així doncs, ella es va convertir en la seva amant. Però el poder de la dama va créixer tant que va arribar a eclipsar al mestre. Això va ocasionar el seu allunyament durant moltíssim temps, fins que ell li va sol·licitar que sigues la guardiana de Excalibur a la espera del moment en que l’espassa hagués de ser utilitzada per la gloria de Bretanya. Quan Artur mortalment ferit va llençar l’espassa al llac, ella l’amaga, junt amb altres tres hades poderoses el condueixen a Avalon, l’illa Màgica. Allí és on el rei és atès i curat, i també on es creu que està encara a la espera del temps en que haurà de tornar a la Terra a governar el seu País. La dama ha sigut nombrada de moltes formes, Nimue, Vivianne i Co-Vianna. Aquestes deïtats eren molt importants i respectades per els antics, ja que observaven a través dels canvis terrestres que d’algun mode sempre intervenien les deesses aquàtiques, en la tornada del verd dels camps amb la pluja, les marees, en els quals encara a l’actualitat se lis fa ofrenes i cerimònies.