26 d’abril del 2012


Llac Enol
El llac enol esta situat a 1.070 metres d’altura, el llac te 80.000 m2, amb 750 metres de longitud, 415 metres de amplada i 24 metres de profunditat. És el primer dels llacs que et trobes.

14 de març del 2012

Els llacs més profunds del món.

Els llacs més profunds del món són els següents:

Llac Baikal:

El llac Baikal és el llac més profund del món amb 1.637 metres de profunditat. El llac Baikal és un dels llacs més antics del món ja que fa 30 milions d’anys que esta.

Conté 22 petites illes al centre i es revesteix d’aigua amb més dels 300 rius que acaben en ell.

El llac Baikal es troba a Rússia, Siberià.

Llac Tanganica:

Aquest llac te una mitjana de profunditat màxima de 1.470 i de mínima de 570. Aquest llac cobreix 32.900 m2 de terreny i es troba a Tanzania, Congo.

Llac Caspi:

El llac caspi és el llac més gran del món però amb una profunditat 995 i 371.000 m2 de terreny.

El mar Caspi és un llac amb molts recursos, com el petroli i el gas.

El riu Volga és el riu que aporta mes aigua al llac ja que aporta el 80% de la aigua.

Aquest són tres dels llacs més profunds del món.

13 de març del 2012

Kelpies


Els éssers mitològics que viuen als llacs d’Escòcia són coneguts pel nom de Kelpies. Un d’aquests estranys éssers es va encapritxar d’un monjo al que intentava seduir de totes les maneres possibles. El sant baró, va aconseguir resistir els seus propòsits argumentant que primer tenia que aprendre a viure sota l’aigua. Com que això era impossible, la Kelpie va acabar per acomiadar-se d’aquest projecte amorós, no sense abans haver derramat abundants llàgrimes, que es transformaven en còdols de color verd gris, als quals escocesos donen el nom de “llàgrimes de sirenes”.


La dama del llac.


Moltes fades tenen sota del llac la seva llar, però la dama del llac en particular té una altra característica, que el llac és imaginari. En un clar del bosc, on decideix quedar-se, construeix la seva llar màgica, que es casi transparent, i la Dama, per a no ser vista ni detectada per  curiosos humans, crea una il·lusió òptica damunt l’herba. D’aquesta manera, ella i el seu regne, queden ocults, ja que l’ únic que es pot veure són els reflexos suaus d’un petit llac. La dama del llac més famosa és la que intervé en les cròniques Astúries, la qual va ser trobada per el mag Merlín en la font de Bareton (Bretanya), i al veure la seva bellesa va caure profundament enamorat d’ella. Tal punt que va arribar la seva devoció, que li va ensenyar tota la màgia que posseïa, els seus secrets i els encisos més poderosos, així doncs, ella es va convertir en la seva amant. Però el poder de la dama va créixer tant que va arribar a eclipsar al mestre. Això va ocasionar el seu allunyament durant moltíssim temps, fins que ell li va sol·licitar que sigues la guardiana de Excalibur a la espera del moment en que l’espassa hagués de ser utilitzada per la gloria de Bretanya. Quan Artur mortalment ferit va llençar l’espassa al llac, ella l’amaga, junt amb altres tres hades poderoses el condueixen a Avalon, l’illa Màgica. Allí és on el rei és atès i curat, i també on es creu que està encara a la espera del temps en que haurà de tornar a la Terra a governar el seu País. La dama ha sigut nombrada de moltes formes, Nimue, Vivianne i Co-Vianna. Aquestes deïtats eren molt importants i respectades per els antics, ja que observaven a través dels canvis terrestres que d’algun mode sempre intervenien les deesses aquàtiques, en la tornada del verd dels camps amb la pluja, les marees, en els quals encara a l’actualitat se lis fa ofrenes i cerimònies. 

La llegenda del llac de Lourdes

La llegenda diu que una vegada, on es troba el llac Lourdes, s’erigia una ciutat que els seus habitants eren tant malvats i perversos que Déu va decidir destruir-la i tragar-se tots els habitants, però va acceptar fer una excepció amb una família que s’havia comportat de manera piadosa i caritativa. La tarda que va precedir la destrucció de la ciutat, un enviat de Déu es va presentar al cap de família i li va dir: “Aquesta ciutat serà destruïda per el Senyor, agafa la teva dona i els teus fills i vés-te’n lluny d’aquí! Però no oblidis una cosa: sigui el que sigui el que sentiu, no us torneu enrere a mirar el que passa.” La família va abandonar la ciutat, però tot just havien sortit dels seus límits van sentir uns espantosos sorolls rere d’ells. L’home es va tapar el cap, i els va obligar a caminar més de presa repetint-los que no es giressin cap enrere. Però la seva dona, amb el més petit dels seus fills en braços, presa de la curiositat i volent saber amb absoluta certesa el que succeïa, es va girar i de sobte, es va convertir en una estàtua de pedra. Des d’ aquell dia, algunes tardes de novembre, caçadors i pescadors ressagats a la riba del llac, afirmen escoltar el repic de les campanes submergides commemorant l’aniversari del càstig. A la riba de la carretera de Poueyferré, en el límit comunal entre Lourdes i Bartrès, existeix un gran bloc de pedra anomenat “la Peira Crabèra”, inclinat en la direcció del llac, del que la llegenda assegura que es tracta de la dona que havia sigut petrificada quan fugia de la ciutat.   

La llegenda de les fades del llac de Lanós.


Diuen que la reina de les fades d’aquest llac sol sortir cada dia al vespre del fons de les aigües per contemplar els seus vasts dominis. Tracta  d’una fada molt poderosa que viu a la ciutat de Lanós, situada al fons del llac, al costat de les altres hades d’extraordinària bellesa. Els seus dominis abracen tots els llacs compresos des del Canigó fins la serra del Cadí. Tots els habitants dels pobles propers al llac saben que es molt perillós que algun home s’apropi a les aigües ja que, en cas de quedar adormit, aquest seria atret per les fades que, sense dubtar, se l’emportarien al fins del gran llac del qual ja no podria retornar mai més. Això succeeix només en certes dates, quan les fades celebren grans festes i orgies al seu gran palau i a pesar del soroll de la música i de les seves cançons, són capaces de percebre la presència d’un home que s’apropa a la riba del llac.

El monstre del llac Ness.

Desde fa 1500 anys que existeix la llegenda d'un drac que viu al llac negre, el monstre del llac Ness. Diuen que el monster devorava els incautes que s'apropaven massa. Aquest llac té 56 km2 de superfície i una profunditat de 240m. Cap altre animal ha sigut mai objecte de tants avistaments, tantes fotografies indesxifrables, tantes expedicions científiques etc. Se'l va assignar un nombre científic Nessiteros Rhombopteryx. Moltes fotografies són fraus, però hi ha algunes bastant famoses, i la resta no són determinants per a identificar res. Destaca l’expedició patrocinada per la prestigiosa National Geography Society, dirigida el 1970 pel Dr. Robert Ballard. Va ser l’expedició més important que ha intentat desvetllar el misteri. No van reparar en despeses: càmeres subaquàtiques, sónar, escàners... En 1991 Stewart Campbell va estudiar totes les dades disponibles sobre el llac Ness i va arribar a la conclusió que no hi ha raó per a creure que existeix res anormal al llac. 

1 de març del 2012

Caiac d'eslàlom


(http://www.canoeicf.com/icf/Aboutoursport/Canoe-Slalom/teaserImgBinary/102.jpg)
És una modalitat olímpica es competeix individualment (k1), consisteix en baixar un riu o torrent superant els obstacles fen zig-zag(velocitat mínima del riu 2 km).

Llacs Covadonga.

Llacs de Covadonga.

Els llacs formen part del parc de Covadonga i del parc nacional dels Picos d’Europa.

Són uns llacs d’origen glacial, que són l’Enol, la Ercina i el Brical que només s’omple quan es produeixen els desglaçaments de les muntanyes.

Llac Enol.

És el primer llac que et trobes al arribar i el més gran. Es troba a una altura de 1000 metres aproximadament. És un llac amb 80.000m2 amb uns 24 metres de profunditat, 750 metres de llargada i 415 de amplada. El llac guarda en el seu interior la verga de Covadonga.

Llac Ercina.

El llac Ercina es troba a prop de el llac Enol, a 38 metres més alt que ell, és un llac que no té més de 2 metres de profunditat, en les èpoques més dures d’hivern te una fina capa de gel.

Es troba a 1100 metres d’altura.

Informació llac Enol: http://www.llanes.as/guia/pnc/pnc09.htm

Informació llac Ercina: http://www.llanes.as/guia/pnc/pnc10.htm

Caiac de pista

(http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTUiBBA9cGVIAId2PKlws8dVCmhxKF_gIHNp9w4hENUMJOZJJjl )

És una modalitat olímpica, en la que es competeix individualment(k1) o per parelles (k2);consisteix en posar-se tots en línia i recorre una distancia en el mínim temps possible. S’acostuma a fer en llacs, i rius tranquils però també en llacs artificials.

Els llacs i l'art


Els llacs apareixen en multitud d’obres pictòriques de molts autors al llarg de la historia ja sigui com a eix central del quadre o fent companyia a personatges més importants.
També apareixen com o són centre d’atenció en el món de la música, ja sigui inspirant als autors clássics com a autors més moderns. Els llacs prenen molta importancia en aquella música de inspiració a la natura com la música de relaxació.
En el món de la dansa també ha tingut acte de presencia. Una de les obres més representatives es El llac dels cignes.
“Lago” va ser la última pintura, un genial i inconclús “cant de cigne” d’Isaac Levitan, un pintor rus va néixer en el que avui és Lituània, Veritable innovador del paisatge rus, que, en obres com aquesta, fuig del fred realisme heretat de l’Escola del Barbizon i Experimenta ja amb influències purament impressionistes.

Zones dels llacs

El temps de vida de les llacunes, varia des d'unes poques setmanes, mesos, fins a diversos anys. En els llacs es poden localitzar diferents zones, entre elles tenim:

Zona Litoral: Formada per vegetals i animals grans presents a la vora.

Zona Limnètica: Formada per aigua superficials on predominen el fito i zooplàncton.

Zona Profunda: On només es troben animals, no hi ha vegetals, ja que a ella no arriben els rajos solars.

Tipus de llacs

Tectònics: Són els llacs que omplen les depressions originaries per falles i plegaments. Són llacs formats per un moviment del sòl que impedeix el lliure curs d’un riu.

De barrera: Es formen quan les morrenes glacials o altres matèries, com colades volcàniques o despreniments de terres, taponen les valls i permeten l’acumulació de les aigües i impedeixen el seu desguàs.
Glaceres: Les glaceres excaven àmplies conques al polir el llit de roca i redistribuir els materials arrencats. Un llac glacial es forma quan les aigües ocupen el buit erosionat per les masses glaceres.

De cràter: Es poden donar després de l'explosió del cràter d'un volcà, el qual forma una caldera volcànica o un enfonsament circular que pot ser inundat després de l'extinció formant un llac. Si el cràter no té fissures i està format per materials d'escassaporositat, pot convertir-se en un llac permanent si rep suficient aigua de la pluja.

Endorreics: Els llacs de conques endorreiques són depressions en l'escorça terrestre que no tenen sortida cap al mar. Contenen aigües generalment alguna cosa salades, a causa de la progressiva concentració de sals per efecte de l'evaporació.
Pelàgics: Els llacs pelàgics no són més que vestigis d'anticsmars que van quedar envoltats de terres.

Característiques d'un llac

Els llacs són formes del paisatge que depenen de la regió en què apareixen i que, sovint, tenen una flora i fauna molt important. Si ocupen grans extensions de terreny és defineixen com mars interiors.
Els llacs poden ser alimentats per un o més rius anomenats immissari. Per la seva banda, el riu per un desguassa se lo crida emissari. Si no té emissari, llavors tant al llac com a la seva conca se li reconeixen amb el terme endorreic, Els llacs no solen ser estructures estables i per això tendeixen a desaparèixer. Generalment reben alimentació d’aigua de les precipitacions, deus o afluents.
A les regions àrides, on les precipitacions són insignificants i l’evaporació intensa, el nivell d’aigua del llacs varia segons les estacions i aquests arriben a assecar-se durant llargs períodes de temps.
Els llacs poden formar-se a qualsevol altitud i estan distribuïts per tot el món, encara que més de la meitat d’ells se situen al Canadà. Són nombrosos en latituds altes, especialment si a més es tracta de zones de muntanya subjectes a la influència de les glaceres.

Els llacs


En la major part de la bibliografia tradicional es defineix un llac com “una gran massa permanent d'aigua dipositada en fondalades del terreny, amb comunicació al mar o sense ella” o bé com “una important massa d'aigua en repòs dolç o salada”.
Però a més, un llac és un sistema complex d'interrelació de paràmetres i variables físiques i humanes.
Un llac és un mitjà ben definit per una topografia, pels fluxos hídrics que a ell van a parar, per uns intercanvis tèrmics i químics entre les seves diferents capes d'aigua, per les seves comunitats vegetals i animals específics i per constituir, en definitiva, un ecosistema molt ric i fràgil.

La forma d'un llac ve definida pel seu volum, la seva profunditat mitjana i màxima, la seva superfície, la longitud de les seves riberes i el perímetre de la seva àrea d'influència. Aquests paràmetres varien considerablement i estan condicionats per l'origen de la depressió topogràfica que alberga les aigües, les condicions climàtiques (pluges i sequeres en particular) i pels impactes que l'home introdueix en el sistema, com l'extracció de les seves aigües en el regadiu. A causa d'aquest impacte humà el llac reflecteix també la naturalesa i situació de la seva conca: la pressió demogràfica, les activitats agrícoles i industrials, etc., influeix en la naturalesa de les aigües que van a parar al després d'escórrer-se per un territori més o menys ampli carregant-se de substàncies en dissolució o suspensió. La protecció de les seves aigües és inseparable del seu estat de salut; l'estat de les seves aigües denuncia el comportament de l'home enfront de la Naturalesa.
La ciència que estudia els llacs és la Limnologia; en l'actualitat aquesta ciència solament analitza els factors fisiogràfics, sinó també els físics, químics, biològics i ecològics; a més d'estudiar l'origen, la forma i la distribució geogràfica de les depressions per on corre o roman estancada l'aigua en la superfície continental, així com les propietats físiques i químiques d'aquesta aigua i els organismes que en ella viuen, coordina tots aquests coneixements servint-se d'altres ciències per donar-los nova identitat.

29 de febrer del 2012

Caiac de travessia o pesaca

(http://www.kayakdmar.com/kayak/seayake.gif)

És un caiac que esta pensat per fer travessies mitj-llargues, ja sigui en grans llacs, mar o rius d’aigua tranquil·la. Te dos compartiments per portar les coses necessàries un a popa i un altre a proa.

Ja que la pesca es pot practicar en qualsevol embarcació amb espai, trobo que la de travessia seria la que millor s’adaptaria; es podria portar perfectament el material de pesca.

Caiac d'esbarjo


http://www.paleando.net/objetos1/drifter-angler.jpg

És un caiac molt versàtil pel us de famílies, ja que no te moltes complicacions a l’hora de portar-lo(es diu que es un caiac de passeig i de iniciació). N’hi han dos tipus: amb els que pots anar a mar obert, que tenen la part de les cames tancades; i els que son de riu que portes les cames al aire lliure.



Caiac

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLF4f8atK1HHQXabREs1MOMyIaI7vskhRvWTShpKdQmQce4WnpZgoxMDBfsoHPyMG5RnKJO5VJrGijzbbXrqI0gKUMpRb-uWAep74eNYSkOA1xfdHkdUEbaHxpGmA0C4c-SmVXyYB2bpI/s320/caiac.jpg
El caiac és un tipus de piragua, en el qual el practica’n ha de remar mira’n en direcció del seient; en les mans es porta una pala “rem”. Acostuma a anar amb les cames lleugerament flexionades.
El caiac és un esport aquàtic que es practica en llac, rius i torrents. Ja que depèn del que vulguis practica-ho faràs a un riu o a un llac. N’hi ha moltes modalitats de caiac.

23 de febrer del 2012

El mar Caspi.


El mar Caspi el més gran del món.

És el llac més gran del món, amb 371.000 m2, arriba a tindre 1000 metres de profunditat, te varis rius com afluents i el més important és el Vole.

Segons els geòlegs el llac fa que existeix varis milions d’anys (30 milions d’anys aproximadament), i que el seu contacte amb el mar es va talla fa 6 milions d’anys.

A les bores del llac han habitat varies ciutats tan modernes com antigues, russes, israelites i kazakastanies.

La zona del Mar Caspi està molt disputada ja que conté molt de gas i petroli i això fa que molts països se disputin la zona amb enfrenaments. Especialment la controla Estats Units d’Amèrica

La situació geogràfica del llac és entre Europa i Àsia.

Entre el 1960 i el 1970 el nivell de l’agua del llac va baixar en grans quantitats ja que s’utilitzava per regadiu i altres. El 1980 es va crear una pressa per disminuir el us de l’aigua creant un altre llac més petit pensat per que dures uns anys però amb el pas del temps es va sacar i la resta del llac va poder recuperar-se.

La navegació sol ser complicada a causa de les fortes tempestes que s’originen al sud-est i en el hivern la zona nord es congela a causa de les baixes temperatures.

Els principals ports dels llacs són: Krasnovodsk en Trurkmenistán; Bakú en Azebiyán i Majachkalá en Russia.

Informació: http://www.clubdelamar.org/caspio.htm i http://universomarino.com/2011/03/25/el-mar-caspio-el-lago-mas-grande-del-mundo/

Imatge: http://goo.gl/l7p6z.

El Mar Mort.


El Mar Mort.
El mar mort és un llac salat. La vora oest esta en territori de Israel i de Cisjordania i la vora est a Jordania.
Es troba a 422 metres sota de el mar. El mar Mort es un dels llacs salins més profunds del món amb 378 metres de profunditat.
La seva salinització és de 33’7% de sal per lo qual la vida en ell és impossible i dona lloc al seu nom. Hi ha més llacs amb tanta salinització com ell però ningun tan sota el nivell del mal que ell.
El Mar Mort és vuit vegades més salat que el mar normal.
El que fa que sigui tan salat és que amb el clima calorós que hi ha se evaporin grans quantitats d’aigua pura de tal manera que només queda sal i això fa el nivell de sal al mar sigui cada cop més gran.
Actualment el fang que crea el Mar Mort l’utilitzen les industries cosmètiques gracies a la font de minerals que té, també els Egipcis utilitzaven el fang per momificar les mòmies.
Imatge: http://goo.gl/dirCM

El cable esquí


(http://espana.spinofftravel.com/pictures/CABLESKI/02727_1.jpg)

El cable esqui: es tracta d’un aparell mecànic, situat al voltant d’una superfície d’aigua, i que remolca al esquiador a una velocitat constant, pot haver-hi obstacles com salts.

Les curses

(http://luizcore.files.wordpress.com/2011/12/natalia-cuglievan.jpg?w=630)

Les curses es practiquen al mar perquè no hi ha cap llac tan gran perquè hi càpiguen les embarcacions per poder competir.
Es tracta de donar voltes per un circuit limitat per unes boies; cal arribar a meta el primer per poder guanyar i s’ha d’arribar en el mínim temps possible. El equips estan formats per 3 persones esquiador, pilot i copilot; el copilot es una de les peces fundamentals per poder avisar al pilot si el esquiador va be o no i si pot augmentar la velocitat.

22 de febrer del 2012

Llac Baikal

 Està en la regió de Sibèria, Rússia. També l'anomenen La Perla d'Àsia per la qualitat de les seves aigües, que era de les millors del planeta i que s'està perdent actualment a causa de la contaminació. Té 1680m de profunditat, és el més profund del món. Molt poc es sabia del llac Baikal fins que van construir el tren Transsiberià. L’impressionant recorregut, que bordeja part del llac, va requerir 200 ponts i 33 túnels, al mateix temps una nombrosa expedició hidrogrogràfica conduïda per F.K.Drizhenko va produir el primer atlas detallat de les profunditats del llac Baikal.  

Llac Caspi

 
És un llac d'aigua salada que està al sud-oest de l'Àsia, és la massa d'aigua interiors més gran del món. La seva mitjana de profunditat son uns 170m, però en la part més profunda arriba fins als 995m. En 1980 es va construir un dic a la boca del Kara-Bogaz-Gol per reduir la pèrdua d'aigua, creant un llac que s'esperava que tingues una duració d'uns quants anys, però el golf es va assecar completament el 1983. Mentres tant el nivell del Caspi va tornar a pujar. Per recuperar l'afluència d'aigua cap el Kara-Bogaz-Gol es va construir un aqüeducte.
La navegació sol ser complicada degut a les perilloses tempestes del surest, i durant els mesos d'hivern, les zones del nord del Caspi estan tancades per culpa del gel. El seus principals ports són: Krasnkovodsk, Bakú i Majachkalà.

Llac Maracaibo

 
Està ubicat al occident de Veneçuela. És el llac més gran de tota Sudamèrica. La costa orietal del llac de Maracibo s'uneix amb l'occidental gràcies al pont General Rafael Urdaneta, de 8678 metres de longitud, ostenta el títul del pont de formigó més llarg del món des de la seva inaguració el 1962. Té dos canals en cada sentit del trànsit i la seva altura permet embarcacions de fins i tot 45 metres sobre l'aigua.

16 de febrer del 2012

Llac Como, Itàlia.

Està a la província de Como i Lecco. Té una superfície de 146 m2 i es un dels més profunds de tota Europa. Des de l'aire té forma de "Y" al revés. Aquest llac atrau molts turistes fins i tot famosos com George Clooney que té dos viles a prop. Altres com Madonna, Leonardo da Vinci, Napoleó Bonaparte etc, han tingut una casa aprop del llac.

Wakeboard


(http://www.revistabigteens.com/sites/default/files/deportes%20extremos-1-2_0.jpg)

El wakeboard és una modalitat en la que en comptes de utilitzar els esquis s’utilitza una taula plana. Té el mateix funcionament que una taula de surf o snow amb les mateixes fixacions als peus.El corredor va agafat de la corda, i amb unes fixacions als peus és propulsat per una embarcación a motor, aprofitant la velocitat de l’embarcació és pot fer salts, rotacions i figures espectaculars. El cable es més curt que els del l’esqui, perquè així incrementa el temps que passes en l’aire.

9 de febrer del 2012

Robert Finale

El seu estil era una mescla de romanticisme i impressionisme i realisme de la bellesa, sobretot en valors històrics, les seves pintures transporten a un paradís de pura tranquil·litat. Finale utilitza les seves fotografies, esbossos i records simplement com a punt de partida. 
Al quadre hi ha dues barques amarrades en el llac, una casa molt gran amb vistes a tots els velers i al llac en general. Més enllà dels velers, hi ha unes muntanyes molt altes que contrasten amb la tranquil·litat i el monòton color blau del llac.

Eslàlom


(http://www.perusports.net/imagenes/mundial-esqui-acuatico-bujama.jpg)
El competidor es arrastrat per una barra per la qual passa per la entrada de la pista d’eslàlom, formada per 2 boies, per on el corredor ha de passar pel mig. La velocitat augmenta cada cop més fins arribar a una velocitat màxima de 50 km/h pels homes i 55 km/h dones. La carrera d’eslàlom consisteix en fer 6 zig-zag, i cada cop superar una boia es disminuirà la distància de la corda 16m., 14.25m, 13m, 12m,11.25m 10.75m, 10.25m y 9.75m .

2 de febrer del 2012

El temerari remolcat al seu últim destí.

 
Aquest quadre es de William Turner. Està ubicat a la National Gallery de Londres. Combina el impressionisme i el romanticisme, data del 1839. Turner dominava l'oli i l'aquarel·la. El temerari remolcat cap el seu últim destí va ser presentat per primera vegada en la Royal Acamedy al 1839. En l’escena, veiem l’antic vaixell de guerra, alt i daurat, arrastrat per un remolcador negre que tenia una xemeneia que enviava la seva fumarada per ser destruït. Un parell de vaixells velers s’aparten al seu pas formant una espècie de escolta d’homenatge al vell heroi. La posta de sol va ser durament criticada a causa de la impossibilitat de la direcció del vaixell.

Origen dels Llacs.

(http://goo.gl/D3li6)
Llacs de Caldera: Són llacs que se situen dintre de un volcà i s'originen a causa del esfondrament del crater desprès d'una erupció.
Llacs Tectònics: Són llacs que es formen a causa de moviments tectònics.
Llacs Fluvials: Són llacs que es formen a causa de la acumulació de sediments per els rius.
Llacs Embalsats: Són formants per l'acumulació de materials arrossegats per glacials, lava volcànica o moviment de massa de la terra.
Llacs Artificials: Són llacs creats per l'home que estan embalsats per una pressa.
Llacunes: Són formats per l'acció de l'arena, es formen en arees planes a prop de la platja.

26 de gener del 2012

Introducció

Un llac(del llatí lacus) és un cos d’aigua dolça o salada, més o menys extens que es troba lluny del mar i acostuma a ser d’origen glacial.

Els llacs de major tamany es formen aprofita’n depressions; altres es formen per la obstrucció als valls a causa de les abalances a les seves vessants.

Context Geogràfic.


La imatge és extreta de: http://goo.gl/yPAE5
Aquest és el llac: Awasa.
Repartiment de llacs en el món.

A Amèrica del nord tenim:

Llac Ontario: A Canadà amb 18.800 Km quadrats i amb 125 metres de profunditat.

Llac Erie: Es troba entre Canadà i Estats Units, amb 25.612 kilòmetres quadrats, 400m de longitud, 100 d’amplada i 62m de profunditat.

Llac Huron: Entre Estats Units i Canadà, amb 590.500 Km quadrats.

Llac Superior: De Estats Units, amb una superfície de 82.830 Km quadrats, amb 600m de longitud, 260 de amplada i 397 de profunditat.

Llac Michigan: 57.994 Km quadrats, 515 de longitud i 200 de amplada. Passa 4 mesos del any congelat.

Àfrica:

Llac Victoria: És el segon llac més gran del món amb 69.400 Km2 , 410 m de longitud i 250 m de amplada.

Llac Tanganika: Té 32.892 km2, 682 m de longitud i 72 m de amplada.

Llac Malawi: Amb 29.604 Km2, 580 m de longitud i 40 m de amplada.

Llac Awassa: Amb 800 km2

Llac Bosumtwi: Amb un diàmetre de 10 km i 86 m de profunditat.

Europa:

Ladoga: Es troba a Rússia, i té 18.400 Km2.

Ongea: Es troba a Rússia i té 9.610 Km2.

Vattnern: Es troba a Suècia, amb 5.585 Km2.

Saimas: És de Finlàndia i té 4.400 Km2.

Ribinsk: Es troba a Rússia i té 4.100 Km2.

Formacions i origens.


Imatge: http://goo.gl/5t8JM
Aprofitament dels Llacs.

El llac pot ser aprofitat de moltes maneres. Es poden fer servir per fer esports sobre ells, com: El rem, el Kayak, piragua, pesca i submarinisme. També es poden fer servir per tenir aigua potable a les cases, tan per la dutxar-se, rentar els plats, veure aigua i altres treballs de casa. Els artificials serveixen per poder emmagatzemar aigua per qualsevol necessitat humana, per a apagar incendis i més necessitats esmentades anteriorment. Es pot obtenir aliment, gracies a la pesca es poden obtenir peixos, crancs i més. També es poden fer servir com una atracció per a turistes, per exemple el llac Ness que la gent paga per anar-lo a veure per la llegenda del monstre.

Tipus de llacs

Llacs Tectònics: Es formen en les depressions que es formen amb els moviments estructurals que es produeixen en el relleu.

Glacials: Són els més abundants en el món, el seu origen es deu a la sobre excavació de les roques que produeixen gel.

Llacs de crater: Són llacs que es troben dins dels volcans normalment tenen forma circular i no són molt extensos. Aquestos llacs reben molt poca aigua normalment per la pluja que entra des del crater.

Llacs Pelàgics: Són llacs que s’han format a partir de mars que s’han secat i nomes queda aigua a la part més profunda.

Llacs artificials: Són llacs creats per el Home per les seves necessitats.

Llacs Endorreics: Són llacs que se situen sobre superfícies terrestres sense cap sortida.

Llacs Carstics: Són llacs que se subministren a partir de altres llacs

Esquí nàutic o aquàtic

El esqui nàutic o aquàtic es un esport que mescla el surf i el esqui es pot practicar en rius, llacs i mars. Consisteix en esgarrar-se a una corda que va arrastrada per un llanxa i mantenir l'equilibri i fer salts, figueres etc. La Federació Española d'Esquí Nàutic, es va constituir el dia 16 de novembre de 1965. -Va ser anomenat president el Sr, Mariano Puig Planas, a Madrid, per la Delegació Nacional D’esports.