Els llacs

En la major part de la bibliografia tradicional es defineix un llac com “una gran massa permanent d'aigua dipositada en fondalades del terreny, amb comunicació al mar o sense ella” o bé com “una important massa d'aigua en repòs dolç o salada”.
Però a més, un llac és un sistema complex d'interrelació de paràmetres i variables físiques i humanes.
Un llac és un mitjà ben definit per una topografia, pels fluxos hídrics que a ell van a parar, per uns intercanvis tèrmics i químics entre les seves diferents capes d'aigua, per les seves comunitats vegetals i animals específics i per constituir, en definitiva, un ecosistema molt ric i fràgil.

La forma d'un llac ve definida pel seu volum, la seva profunditat mitjana i màxima, la seva superfície, la longitud de les seves riberes i el perímetre de la seva àrea d'influència. Aquests paràmetres varien considerablement i estan condicionats per l'origen de la depressió topogràfica que alberga les aigües, les condicions climàtiques (pluges i sequeres en particular) i pels impactes que l'home introdueix en el sistema, com l'extracció de les seves aigües en el regadiu. A causa d'aquest impacte humà el llac reflecteix també la naturalesa i situació de la seva conca: la pressió demogràfica, les activitats agrícoles i industrials, etc., influeix en la naturalesa de les aigües que van a parar al després d'escórrer-se per un territori més o menys ampli carregant-se de substàncies en dissolució o suspensió. La protecció de les seves aigües és inseparable del seu estat de salut; l'estat de les seves aigües denuncia el comportament de l'home enfront de la Naturalesa.
La ciència que estudia els llacs és la Limnologia; en l'actualitat aquesta ciència solament analitza els factors fisiogràfics, sinó també els físics, químics, biològics i ecològics; a més d'estudiar l'origen, la forma i la distribució geogràfica de les depressions per on corre o roman estancada l'aigua en la superfície continental, així com les propietats físiques i químiques d'aquesta aigua i els organismes que en ella viuen, coordina tots aquests coneixements servint-se d'altres ciències per donar-los nova identitat.